Una son inoportuna

Havia d’estar tot a punt quan arribés el mort i la comitiva, li havien dit. Els empleats que acompanyarien el taüt tindrien poc temps abans no es tanqués el cementiri. Era el pic de gener i ja era negra nit. Havia tingut la precaució d’agafar una llanterna perquè el nínxol estava en la part nova i no havien fet la connexió elèctrica. Els totxos i la gaveta amb el ciment estaven preparats. Només calia esperar. La llum es va anar afluixant fins apagar-se. Coi de piles! Va començar a omplir-se tot d’una boira intensa que el calava fins als ossos. Tremolava com una fulla i va aixoplugar-se en el forat. Només fins que els veiés tombar la cantonada, va pensar. Es va anar abaltint fins adormir-se profundament. Quan es va despertar, feia estona que havien col·locat la làpida i havien tancat les portes del cementiri.