dilluns, 28 de setembre de 2009

En un accident domèstic es cremà la mà esquerra. Marxà, apressadament, cap a l'hospital.

Mentre esperava que l'atenguessin, notà com els ulls se li aclucaven i les cames li feien figa. Per un moment, li semblà viure el mític somni dolç.

S'apropà un infermer, un noi jove, amb una mirada incisiva. La portà a una sala petita i rònega.

El noi, en un silenci dens, s'assegué davant seu i li agafà les mans. Ella sentia que hi havia quelcom estrambòtic en aquell decorat.

Ell, mirant la mà en carn viva, digué:

     - Si hi ha alguna cosa inqüestionable és que ja no tornarà a planxar mai més.

Ella s'indignà pero no entenia res.

L'infermer, amb posat cerimoniós i sense deixar de prémer-li els dits, digué:

     - Té les hores comptades. La planxa li ha cremat la línia de la vida i, en aquest cas, el diagnòstic és mortal.

divendres, 25 de setembre de 2009

La bèstia

En Mateu tremolava al costat del cos estampit per l’impacte. Havia esperat hores una presa que desitjava que no aparegués, per no haver de disparar.

El seu pare era un brètol obsessionat per la cacera. Se l’enduia negra nit, des que tenia cinc anys, ple de por, entre gossos i escopetes i els plors ofegats de la mare.

Aquell dia en Mateu va sentir una remor entre els matolls, va apuntar amb l’escopeta de cartutxos per caçar senglars, feta a mida. Li havia regalat el seu pare el dia abans, pel seu onzè aniversari.

El va veure darrera les bardisses, treia el cap silenciós, amb els ulls lluents. En Mateu va disparar i va somriure.

Ja tenia la presa. Mai més tornaria a caçar. L’olor de la sang que brollava del cos del seu pare li va recordar la d’altres bèsties que ell havia vist morir.

dimecres, 23 de setembre de 2009

El nadó

Miss Kelly vesteix de gris, amb l'abric negre i sabates tancades. Guants de pell, pentinat recollit, joies empostissades.

Arriba a l'hospital, puja  a l'habitació de la primera planta on la jove Bétrice acaba d'infantar i es planta davant seu, hièratica, sense creuar paraula.

La mare primerenca dóna el pit a l'infant. Li somriu, el besa, l'acarona, tot seguit s'adorm amb el nen entre els braços.

La dona aprofita el moment i s'hi atansa. Manté un somriure sec. La gèlida mà toca el nounat, que es mou d'esgarrifança.

Miss Kelly fuig escales avall.

El nadó, ulls enrogits, dents brillants i esmolades, l'esguarda inquiet, ja sadollat, amb el cap encaixat als barrots de l'escala. I als seus peus, un regueró de sang que porta fins la mare i li voreja el pit, el coll i el cabell recollit a una banda.

dilluns, 14 de setembre de 2009

BASES DE LA CONVOCATÒRIA DE MICRORELATS "ELS 19'S DE POE"

L'Associació Cultural L'art d'escriure, amb els 19's de Poe, convoca un concurs de microrelats per commemorar el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe.

- Aquesta convocatòria és oberta a totes les persones majors de 15 anys.

- L'extensió màxima per a cada microrelat és de 150 paraules. Els contes que superin aquesta extensió no seran acceptats. No es demana una extensió mínima.

- Les obres han d'estar escrites en català.

- Els microrelats han de ser originals i escrits especialment per a aquesta convocatòria.

- Cada relat ha de dur un títol.

- La temàtica és lliure, tot i que el jurat valorarà que les obres presentades es vinculin, ja sigui temàticament o estilística, amb l'univers d'Edgar Allan Poe i els gèneres que l'autor va conrear: el terror, la ciència-ficció i el gènere detectivesc.

- Cada autor pot presentar tantes obres com vulgui.


ENTREGA DE LES OBRES

- La data límit de presentació de les obres (anteriorment 28 de novembre de 2009), per motius d’organització, es prorroga fins al dia 31 de desembre de 2009.

- Els participants han d'escriure un correu electrònic a l'adreça lartdescriure@gmail.com, en el cos del qual (no en un document adjunt) hi consti la següent informació:

- Nom i cognoms
- Número de DNI o document equivalent
- Edat
- Telèfon de contacte
- Adreça de correu electrònic
- EL MATEIX COS DEL MISSATGE HA D'INCLOURE EL MICRORELAT PARTICIPANT


DIFUSIÓ DE LES OBRES

Totes les obres presentades, s'aniran publicant (per ordre de recepció) al bloc microrelatspoe.blogspot.com, creat especialment per a la convocatòria.

La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

El relat guanyador donarà nom a un recull, on també es publicaran els accèssits que el jurat consideri oportuns, que veurà la llum al final de les celebracions del bicentenari de Poe a Cardedeu.