Mà

En un accident domèstic es cremà la mà esquerra. Marxà, apressadament, cap a l'hospital.

Mentre esperava que l'atenguessin, notà com els ulls se li aclucaven i les cames li feien figa. Per un moment, li semblà viure el mític somni dolç.

S'apropà un infermer, un noi jove, amb una mirada incisiva. La portà a una sala petita i rònega.

El noi, en un silenci dens, s'assegué davant seu i li agafà les mans. Ella sentia que hi havia quelcom estrambòtic en aquell decorat.

Ell, mirant la mà en carn viva, digué:

     - Si hi ha alguna cosa inqüestionable és que ja no tornarà a planxar mai més.

Ella s'indignà pero no entenia res.

L'infermer, amb posat cerimoniós i sense deixar de prémer-li els dits, digué:

     - Té les hores comptades. La planxa li ha cremat la línia de la vida i, en aquest cas, el diagnòstic és mortal.