Com poden coincidir en l’espai o en el temps dues circumstàncies contradictòries? Veig la vida com una, tres, o quinze línies contínues, però sempre paral·leles.
No pot ser que la teva àvia faci una embòlia irreversible mentre tu estàs parint. No pot ser que la teva tia soltera es suïcidi el dia que a tu et donen el títol de llicenciat. Hi ha d’haver alguna errada química, còsmica, electromagnètica, astronòmica. Alguna raó que desprogrami l’agenda microelemental o macrofuncional que distribueix el feix d’activitats involuntàries alterant l’ordre còsmic lineal. Una disfunció que infli accions independents fins a aconseguir que ocupin la línea superior o la inferior, deformant-les, fins enllaçar anàrquicament les paral·leles.
Com s’explica sinó que en un mateix compàs del pentagrama vital s’hi pugui anotar un lament tant trist sobre unes notes alegres?
Cal que desenvolupem la teoria de la relativitat paral·lelística. I amb urgència. O sucumbirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada