És un dia d’hivern boirós. En una cantonada, un home abrinat porta el rostre cobert; només mostra els ulls com dos tions calcinats. Les mans graten amb desfici un mocador de seda. Un autobús escolar s’atura i en baixen dues nenes, la bufanda els tapa la boca.
S’acomiaden i la més petita continua carrer avall. De tant en tant sent passes, però no hi veu ningú. Taral·leja una cançó per fer-se passar la por i l’alè humiteja la bufanda que li empresona els llavis. L’ombra, que la segueix d’esquitllentes, mira amb malícia els mitjons blancs i curts mentre prem amb força el mocador de seda. De sobte, un gat que menja d’unes escombraries l’espanta i l’esglai li talla la veu.
Quan arriba al portal, arrenca a córrer escales amunt i les passes la segueixen mentre unes mans estrenyen amb força un mocador de seda vermella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada