La mala bruixa i la bruixa bona

Una jove angelical de cabellera rossa, ulls amorosos, mans càlides que m’apropaven el caparró al seu pit perfumat de pau i començava a cantar-me baixet mentre jo escoltava el bategar del seu cor, va obrir el forn encès i m’hi va tancar a dins. Comptava amb poca edat i vaig començar a suar i a ofegar-me. Una bruixa de cabells escarolats i ulls picardiosos va obrir el forn i va agafar-me en braços; després, amb les seves mans fredes, va matar a esgarrapades la meva mare que recordo estirada i morta sobre el terra de la cuina. Se’m dispara el cor de ràbia quan la sento roncar, quan em propina un parell de clatellades o quan em renya amb veu imperativa i estrident. L'odio, de debò, hauria preferit rostir-me al forn a mans de la meva dolça assassina que viure escaldat al costat de la meva amarga salvadora.