Un cop de puny que va trencar-me el nas, alhora, va despertar-me. Em trobava assegut a una cadira i lligat per la cintura al respatller, atrapant-me els canells fortament darrera l’esquena. Estava davant d’un fals mirall, darrere del qual vaig poder veure una oficina. La meva filla jugava a construir castells amb unes peces de fusta. Ell va assenyalar el sostre de l’habitació estant: hi havia una gàbia penjada com una lampara i a dins una ratota enorme i esgarrifosa. Després va indicar-me que mirés al terra: una espelma cremava la corda que sostenia la gàbia, que ara m’adonava, no tenia porta.
- Fa tres dies que la bèstia no menja. Em diràs ara com ho vas fer per a que les serps que vaig robar tornessin al zoològic?
I se m’escapà una riallada diabòlica; que poc s’imaginava que la meva filla era la negra dama Reina de les rates.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada