La llum va desaparèixer darrera la paret de pedres, ossos i d'altres restes amuntegades per Montresor. Era un mur de complicitats homicides. Una cadena perpètua, la meva pena de mort. Però, allà dins s'hi amagava aquell maleït vi.
Unes hores després de trobar-me tancat a la cripta vaig aconseguir deslliurar-me de les cadenes que em lligaven. A cegues, vaig recórrer el minúscul espai ple d’humitats. I al final, entre els meus peus, vaig topar amb el barril. De cop, el dubte es va esvair. Era el millor vi que mai abans, ningú havia provat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada