Fat

A l’home mostraré el futur.
Els ulls s’obren per contemplar la foscúria enllà del temps. No veuen ni fermesa a la carn, ni il·lusió al saber.
I aquest foc que sento sobre el cos reanimat?
La vida apoderant-se de l’energia que li pertoca.
Cedim allò inútil a qui puguin treure’n profit! Matèria solidaria.
Devoreu! La natura us dota de fam i us proveeix l’aliment.
Triomfa, cuc, sobre l’home! Festegem la humana pantomima tràgica!
Els àngels ja no la contemplaran esvaïts. Esclataran de joia pels ullals de cuc clavats a la sang. Heus aquí el futur.
Retornats al fang com el fill bord d’un demiürg errabund. Destruïts per vergonya de principiant que desfà el fruït de la inexperiència.
Sóc l’home mort. Enllà del temps i l’espai, on avui és demà i demà fou ahir, on aquí és allà i allà és enlloc.
Sóc l’home del futur. Tingueu-ho present.