La vida. La vida sencera reflexada per petits pous foscos. Miralls d'ombres. Ombres entortolligades en una ziga-zaga de vivències quotidianes.
Tot això es colava pel mig del seu iris, just en aquelles ninetes dilatades pel terror.
Observà, pacientment, com la filera d'imatges travessava els ulls d'ell. Els seus amors, les tragèdies, l'estranyesa d'aquell ésser mai comprès s'entenien en aquells segons.
Va veure els corbs de la seva ment i un gat negre que el perseguia en somnis, com el reflexe del diable que portava a dins.
Lentament, tant per les ninetes com pel fil de gotes envermellides, a Poe se li escapà la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada