La capsa

I a sobre el marbre reposava, polidament, una capsa.

Era tot el que es podia dir en essència de la casa: dos banys i tres dormitoris – amb precioses vistes al jardí de davant. A la cuina, hi regnava una pulcritud imperant. Els ganivets escrupulosament col·locats al calaix, el passapurès al seu ganxo, l'escorreplats fent joc amb les treballades aixetes de coure.

Els nous llogaters eren, decididament, una gent encantadora. La Mary sabia fer pastís de gingebre, i en Peter tenia força traça reparant teulades. Curiosament, a les ferides que els solcaven el pit no hi havia gota de sang. L'esvoranc profund al lloc on hi havia hagut el cor era net com les mateixes rajoles on jeien. Impecable, com tota la resta de la cuina.

Se sentia un lleu soroll líquid, com d'una font borbollejant. I a sobre el marbre reposava, polidament, una capsa.