Mala passada!

Ser hipocondríac i lector de Poe m'ha jugat, definitivament, una mala passada.
La por a la mort i el coneixement de la catalèpsia m’angoixaven permanentment.
Sempre pensava què passaria si, no mort del tot, despertés dins el taüt?
I si decidien incinerar-me i em despertava a peu de forn?
No, havia de trobar una solució i em va semblar que donar el meu cos a la ciència era la millor.
Així si calgués, els metges encara podrien reanimar-me.
Però no vaig preveure que el metge seria més espavilat que jo i després de tornar-me a la vida, em va mantenir paralitzat i conscient.
Aleshores em va començar a esquarterar, traient tots els òrgans susceptibles de donar uns bons rèdits al mercat negre.
Esbotifarrat i patint com un condemnat, vaig morir lentament i sense remei.